El cas de la Perona
Les seqüeles del barraquisme i les estratègies d’eradicació
La Perona va ser un dels últims nuclis de barraques on anaven les famílies gitanes
que no podien accedir als programes de reallotjament. El Patronat Municipal de
l’Habitatge inicià, als anys vuitanta, un pla de reallotjaments amb la construcció
d’habitatges unifamiliars prefabricats, primer al polígon Pedrosa i, després, al
barri del Maresme.
Enmig d’una forta crisi econòmica i molt alt d’atur, els veïns d’aquests polígons
temien una possible degradació del territori si s’incrementava la població
precària. Les reaccions veïnals de rebuig, a uns plans de l’Administració proposats
sense negociació suficient amb la ciutadania, produí que s’abandonés el projecte.
Davant d’aquesta situació es va optar per l’entrega d’indemnitzacions a les
famílies de barraquistes que tornessin al seu lloc d’origen, solució que va ser
molt criticada. Una segona opció consistia en la dispersió i el reallotjament de
les famílies a pisos de segona mà. El juny de 1989 s’eradiquen les darreres
barraques al barri de La Perona.
15
|
